La psicooncòloga i especialista en psicologia clínica Tània Estapé ha ofert aquest dimecres 27 de setembre la xerrada Les repercussions psicosocials del càncer organitzada per la Fundació Crèdit Andorrà en el marc del programa La salut al dia. L’experta ha defensat que el malalt de càncer ha de poder deixar sortir les emocions més primàries i negatives, com estar enfadat o trist perquè la malaltia li ha tocat a ell, ja que això ajuda “a adaptar-se” a la situació. És més, creu que el que cal acceptar és que és “normal” que es tinguin aquestes emocions i que assumir-ho també ajuda a “seguir lluitant” per fer front a la malaltia. “No s’entén que es recomani el contrari”, destaca, ja que conclou que “és adaptatiu que es reaccioni, d’entrada, amb emocions negatives” quan has de fer front a un càncer. En aquest sentit, també ha fet una crida a què el malalt sigui “ell mateix” i que, per tant, si no és optimista, no se’l forci a ser-ho.

Pel que fa a l’entorn, recomana que “no pressioni” perquè el malalt tingui una actitud positiva. Així, creu que és essencial que “no es forci” el malalt a tenir un determinat comportament. En aquets sentit, creu que hi ha, de vegades, “un excés de preocupació” en aquest sentit i algunes persones creuen que si el malalt plora “no es curarà”. També defensa la importància de la comunicació, poder parlar-ne de la malaltia i de les seves conseqüències. Conclou que en casos extrems s’ha de demanar ajuda a un professional que pot “donar un cop de mà a l’entorn perquè ajudi el malalt”.

L’experta ha defensat la importància que el psicòleg estigui al costat del malalt al llarg de tot el procés, ja que ha assegurat que el càncer no s’acaba amb el patiment físic sinó que hi ha unes repercussions psicosocials a les quals cal donar resposta. Estapé ha explicat que el fet que hi hagi “múltiples cursos clínics” d’una banda és positiu per al malalt, però alhora també és un repte des del punt de vista psicosocial, ja que fa que els escenaris davant un diagnòstic de càncer siguin múltiples.

Al llarg dels anys, i amb l’evolució de la malaltia i els avenços mèdics, hi ha hagut canvis en els tipus de malalts i en els patrons de família, que plantegen nous reptes. Així, Estapé ha destacat, com a exemple, que abans una dona de 45 anys a la qual es detectava càncer de mama podia tenia fills de 20 anys i que ara potser acaba de ser mare o fins i tot s’ho estava plantejant. Per tant, la resposta psicosocial s’ha d’adaptar a aquestes transformacions.